Amforisc. Els ungüentaris de vidre, peces exòtiques de l’antiguitat.




Els ungüentaris, petites peces de color blau profund decorades amb ziga-zagues i línies paral·leles grogues i blanques i/o verdes, son els primers recipients de vidre que arriben al litoral del nord-est català.

No ens allunyem massa de la realitat si ens imaginen l'impacte que van causar, la sensació que era tenir entre mans unes peces luxoses, fràgils i exòtiques que expressaven la riquesa i el prestigi de qui els posseia. A més, contenien productes exòtics de gran valor relacionats amb la cura personal com ungüents i olis perfumats.

El vidre, opac i inodor, era el material ideal per contenir aquests productes, La forma del recipient, ampolletes petites amb el coll estret, facilitaven que es poguessin tancar hermèticament.

Actualment, encara no es té molt clara la procedència exacta d'aquests prestigiosos recipients, i per aquest motiu es proposa una àrea genèrica: el mediterrani oriental.

La tècnica amb que es produïen aquestes petits recipients és l'anomenada "modelat sobre nucli”. És una elaboració anterior  al coneixement del vidre bufat, que no va aparèixer fins a època romana. L'obtenció d'aquestes peces recorda la tècnica de la cera perduda, que s'utilitzava amb les figures de metall. El primer pas era construir un nucli amb la forma del flascó desitjat (amforisc, alabastró, aríbal...) inspirats en les formes de la ceràmica grega. Aquest nucli estava fet sobretot de sorra i argila, i estava unit a una tija que feia de mànec. El nucli es recobria amb pasta de vidre calenta i després s'hi afegien fils de vidre de diferents colors. Finalment s'afegien les nanses, el peu i la boca, d’acord el model escollit.    

L'exemplar que presentem és un amforisc datat entre els segles VI i IV aC i prové de la ciutat grega d'Empúries.