Objectes de ferro del Castell de Cervià (setembre 2017)


Procés de neutralització. 

Aquest darrer mes el Laboratori de Restauració ha iniciat la intervenció de conservació d’un conjunt d’objectes de ferro del Castell de Cervià (Cervià de Ter, Gironès).  La majoria de les peces sobre les que s’ha d’intervenir (ss. XIV-XV) presenten un delicat estat de conservació amb processos de corrosió actius que exigeixen una intervenció immediata. 

Si vols conèixer una mica més sobre el jaciment pots consultar el següent enllaç:

http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/13553/CastellCerviaTer.pdf?sequence=1

I si vols endinsar-te en els mecanismes i productes de degradació que afectes els metalls, pots consultar:

SELWYN, L. 2004, Métaux et corrosion. Un manuel pour le professionnel de la conservation, Ottawa, Institut Canadien de Conservation.

En els objectes de naturalesa fèrrica, de manera general, apliquem tractament d’estabilització per evitar que els mecanismes de degradació continuïn afectant les peces. Aquest procés esta basat en l’extracció dels ions clorurs, principal responsable de la degradació dels objectes metàl·lics. Aquest tractament de descloruració, s’efectua mitjançant la immersió de les peces en banys d’Hidròxid Sòdic dissolt al 2% en pes (0,5 N) en aigua desionitzada (el tractament es duu a terme en calent en armari estufa programada a uns 55ºC per accelerar i obtenir major eficàcia). Cada element es tracta individualitzat en un recipient adequat a les seves mides i es cobreix amb la dissolució; d’aquesta manera s’origina un intercanvi iònic en que es forma clorur sòdic, que resta en la solució i que va empobrint la capacitat de reacció de la sosa. Cada setmana es pren una mostra de la dissolució i mitjançant un test de clorurs s’avalua la concentració de clorurs i quan aquesta es manté estacionària, és a dir que es satura, es substitueix per una de nova a la mateixa concentració i es repeteix el procés fins que la concentració d'ions clorurs és baixa (de l’ordre de 20ppm) i es pot donar per finalitzat el tractament. Els controls periòdics d'aquest procés de descloruració s’efectuen amb un Valorador Titromàtic (CRISON), amb el que el departament d'aplicacions de l'empresa Crison, ha desenvolupat un programa de mesura específic que ens permet quantificar els ions clorurs en dissolució d'Hidròxid Sòdic. Un cop finalitzat el procés de descloruració es procedeix a la neutralització d'aquests banys alcalins amb successius banys d’aigua.

LARA, L., BOIX, E., ROVIRA, M. C. 2009, De la excavación al museo: el tratamiento de restauración-conservación de metales en el MAC-Girona, MetalEspaña’08. Congreso de conservación y restauración del Patrimonio Metálico (Cantoblanco, 10, 11 y 12 de abril de 2008), Cantoblanco, UAM, 205-212.