Restaurar peces molt deteriorades, tot un repte. (gener 2019)


Quan es planteja una exposició un dels objectius és establir comunicació amb el públic; així doncs, que l’espectador comprengui els objectes exposats esdevé especialment important. Com afrontar les intervencions de restauració i les reintegracions de les parts que falten en peces molt deteriorades o amb moltes pèrdues, provoca una reflexió profunda sobre quina actuació és la més adequada per presentar la peça.

De fet, les reintegracions de llacunes, són una de les intervencions més complexes i que admet més possibilitats. Hi ha diverses formes d’abordar-les, des de no fer res i presentar la peça amb les llacunes, a reintegracions més il·lusionistes que reomplen completament els volums perduts i es retoca pictòricament l’absència de color.

Presentem la restauració d’una escudella de producció valenciana (s. XV), amb decoració de blau i reflex metàl·lic (motiu decoratiu: corones), procedent del Pou de la Plaça, Besalú, i exposat de manera permanent a l’Espai Besalú d’aquesta població garrotxina.  La proposta de restauració que es va plantejar sorgeix de la necessitat d’exposar una peça amb un percentatge molt alt de pèrdua i la voluntat de presentar la decoració típica d’aquestes escudelles, en que es mostraven tres corones, totes elles conservades parcialment.

A grans trets, es va plantejar una reintegració del volum perdut, amb guix de dentista, aplicat de manera que només s’adherís a les vores ceràmiques mitjançant uns punts d’adhesiu (completament reversible), i es va reintegrar cromàticament amb un sistema d’espurnejat de color per capes i un retoc pictòric amb puntillisme del dibuix de les corones.