Plom amb inscripció ibèrica


L’ús de làmines fines de plom com a suport per a l’escriptura és força habitual en el món ibèric, igual que en el grec o el romà. Tot i que les inscripcions ibèriques no es poden desxifrar, aquests textos s’interpreten com a cartes, com a textos d’ofrena o exvots, o com a documents de comptabilitat. El plom de Castell de la Fosca està escrit amb signes ben traçats, disposats en línies regulars, per bé que de dimensions lleugerament creixents les inferiors. Es pot observar la separació de paraules mitjançant grups de tres punts disposats verticalment. És, per ara, la inscripció més llarga en llengua ibèrica que es coneix a Catalunya.

  • Cronologia: III aC
  • Període: Època Ibèrica  
  • Material: Plom
  • Procedència: Castell de la Fosca (Palamós, Baix Empordà
  • Ubicació: sala Època Ibèrica