Cap de lleó del Mestre de Cabestany




Aquest cap de lleó de marbre, obra del Mestre de Cabestany, procedent de Sant Pere de Rodes, aparegué empotrat en un mur de la Residencia de la Obra Sindical Educación y Descanso “Mariano Álvarez de Castro”, de Llançà, cap a març o abril de 1963. Fou identificat per Joan Sanz i Roca, aparellador del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) a Girona.

Mestre de Cabestany és la denominació donada a un escultor, o cercle d’escultors, del segle XII, l’obra del qual ha estat identificada a Catalunya, Navarra, França i Itàlia. A Sant Pere de Galligants li han estat atribuïts dos capitells. La portada de Sant Pere de Rodes, de la qual només se’n conserven uns quants fragments, és una de les seves obres més representatives.

El preceptiu ingrés de l’escultura al museu motivà un llarg estira i arronsa entre el SDPAN, que depenia de la Dirección General de Bellas Artes, (representat pel comissari de la IV Zona, Carlos Cid Priego, i a Girona per Miquel Oliva i Prat), la Diputació de Girona –implicada per Miquel Oliva per fer més pressió– i el delegat provincial de la Organización Sindical Española, Juan Prades Batiste,  personatge de llarg currículum polític, que la retenia i en retardava injustificadament el lliurament.

Finalment, el cap de lleó ingressà en el Museu Arqueològic el 9 de juliol de 1963. En una estudiada escenificació propagandística, Juan Prades Batiste el lliurà al president de la Diputació, Juan de Llobet Llavari, tal i com recollí Los Sitios el dia 14 en fotografia de portada.