Escarabeu de faiança egipci




Escarabeu de faiança de fabricació egípcia, de color blau-verdós fosc. Conserva restes de daurat a la part superior. Presenta quatre orificis a la base perquè es pugues penjar o subjectar al cos.

Els objectes de procedència egípcia són escassos en el fons arqueològic del MAC-Girona. Entre ells, destaca aquest peça procedent de la necròpolis de Portitxol, una de les àrees d’enterrament d’època grega que envolten la ciutat de Emporion (l’Empúries grega).  Com moltes peces d’Empúries, va ser una compra feta per la Comissió de Monuments abans de 1909.

Els escarabeus són un amulet en forma d’escarabat que a la cultura egípcia eren molt comuns des de l’Imperi Antic. Se’ls hi atribuïa poders de protecció i regeneració a l’altre món. És un objecte que trobem sovint associat a contextos funeraris, atesa la seva abundant presència en a  l’aixovar de les tombes egípcies. Tanmateix, tota aquesta significació que les peces tenen en el seu lloc d’origen, es podia perdre un cop arribaven a un destí llunyà ,on es convertien en un objecte de luxe i prestigi.

La faiança és un material emblemàtic de l’Egipte faraònic, amb el que es van elaborar innumerables objectes de mida petita, que han arribat a les nostres mans amb el color i la brillantor gairebé inalterables. És un material que, tot i el seu aspecte senzill, és fruit d’una gran descoberta tècnica de l’antiguitat.  A partir de la combinació d’òxid de silici, calç i òxid de sodi es va crear un mineral d’aspecte vidriat, dur i fàcil de modelar que originàriament va servir per  substituir al lapislàtzuli, una pedra preciosa de luxe importada de la zona de l’actual Afganistan.

Aquest terme el va introduir l’egiptologia del segle XIX, fent una analogia de les majòliques (un tipus de ceràmica de qualitat) esmaltades i decorades que es fabricaven a la ciutat italiana de Faenza (antiga Faventia) a partir del segle XII.