Teseu i Ariadna: un mosaic discutit

Mosaic procedent de Bell-lloc del Pla, l’antic mas de Can Pau Birol, a Girona, datable entre els segles III i IV dC.

A l’emblema (la representació central) hi veiem un personatge masculí, cobert amb una clàmide, amb un llarg bastó corbat, que sosté amb la mà dreta un objecte aproximadament circular. Un personatge femení, cobert amb un mantell, es mira l’home. Ambdós estan recolzats en una mena de columneta.

Representen Teseu i Ariadna en el moment previ a l’entrada de Teseu al Laberint de Creta per matar el Minotaure. Ariadna, filla de Minos, enamorada de l’heroi atenenc, li acaba de donar el cabdell de fil que li permetrà tornar a trobar la sortida del Laberint. Aquest és l’objecte que l’home porta a la mà dreta i que ha donat peu a diverses interpretacions. Per això diem que és un mosaic discutit.

Hom havia interpretat que podria tractar-se de l’escena del judici de Paris: Paris lliurant la poma de la discòrdia a Afrodita, la deessa més bella. També s’havia especulat que podria tractar-se d’Apol·lo i una ninfa. L’element gairebé definitiu que permeté interpretar els personatges com Teseu i Ariadna fou la presència d’una sanefa decorativa del mosaic amb la representació esquematitzada del Laberint. Aquesta sanefa, malauradament no conservada, està ben documentada per dibuixos i fotografies.

A banda i banda dels personatges, uns símbols també controvertits: anagrames amb el nom de l’artesà, finestres... aneu a saber.

I així queda resposta la pregunta que fèiem quan us presentàvem, mesos enrere, un lècit de figures negres amb l’escena de Teseu matant el Minotaure: com s’ho va fer, Teseu, per trobar la sortida del Laberint?

Peces