PERMANENT

Naus laterals de l’església

A les naus laterals de l’església s’exposen diverses peces de gran format. Ornaments en pedra que vestien les ciutats de Gerunda (Girona) i Aquae Calidae (Caldes de Malavella) com escultures, inscripcions o capitells. També trobem sepulcres romans i els altars paleocristians de Roses i Empúries. Les vies de comunicació, bàsiques per a l’ordenació del territori, queden representades amb els tres mil·liaris trobats a les entrades de Gerunda (Girona).

Una peça que cal destacar és el mosaic de la vil·la de can Pau Birol.

En aquest mosaic s'hi representa una escena mitològica amb dues figures joves recolzades en un pilar o columna, i està envoltada per un camp amb motius geomètrics. La figura femenina no porta cap atribut però la masculina sí, porta a la mà dreta un objecte que és clau per identificar l’escena i els personatges. Però que és aquest objecte?

Si l'objecte que porta el personatge masculí és una troca de fil, es tractaria de Teseu i Ariadna, i l'escena representaria just el moment en que Ariadna li dona a Teseu  la troca perquè pogués trobar la sortida del Laberint després de matar el Minotaure. També podria ser un bucrani (crani de toro) que simbolitzaria el Minotaure mort.

D'altra banda, si interpretem l'objecte amb una poma estaríem parlant de Paris i Afrodita. Paris, príncep de Troia, va escollir Afrodita com la més bella de les deesses. Ella, al seu torn, li va oferir l’amor d’Helena d'Esparta. 

A banda i banda de l'escena trobem un monograma repetit que podria ser la marca del taller o del propietari.


Galeria d'imatges

Teseu i Ariadna o Paris i Afrodita?

Època romana. Segle III dC 
Vil·la suburbana romana de Can Pau Birol, Girona (Gironès)

Una fita de pedra. El mil·liari

Època romana, 235-238 dC.
Pedra calcària
Trobat a Sarrià de Ter (Gironès)

Els mil·liaris són fites de pedra que es col·locaven al llarg de les principals vies romanes per indicar les distàncies en milles (1 milla = 1600 m). El punt d’origen i la manera d’indicar les distàncies variaven segons els llocs. Normalment tenen inscripcions honorífiques amb el nom i els títols dels emperadors i els magistrats sota el govern dels quals s’havia construït la via o s’hi havien fet obres de manteniment.

En aquest que tenim exposat al MAC Girona, tot i estar en mal estat de conservació (li falta el sòcol i part del cos), podem llegir a partir de text conservat que s’ha pogut restituir la el nom de l’emperador al qual fa referència: Maximí (Caius Iulius Verus Maximinus), 235-238 dC.

Dedicat a Lucius Aemilius Probus

Època romana, 1a meitat segle II dC
Pedra calcària
Trobat a l'Ermita de Sant Grau, Caldes de Malavella (La Selva)

Els pedestals i les làpides amb inscripcions honorífiques solien ubicar-se en espais públics de les ciutats romanes. L’aristocràcia i l’oligarquia locals els usaven per pregonar llur magnificència i sobretot els càrrecs que havien exercit al llarg de llur vida política (cursus honorum).

Aquest pedestal en concret prové de la ciutat romana d’Aquae Calidae, l’actual Caldes de Malavella, i està dedicat a Lucius Aemilius Probus, fill de Lucius, de la tribu Quirina, originari d’Aquae Calidae, de 27 anys, edil, duumvir. Lucius Aemilius Celatus i Porcia Proba a llur fill [...].

Un personatge públic togat

Fragment d’escultura d’un personatge públic togat, marbre. Segle I dC.
Procedent del Carrer de la Força (Girona, Gironès)

Aquest fragment va pertànyer a l'estàtua d’un personatge que va estar relacionat amb el govern de la ciutat de Girona. Ho sabem perquè als seus peus portava un recipient cilíndric denominat capsa. Aquesta caixa tan especial estava destinada a contenir documents i escrits enrotllats (volumina).

En la restitució ideal que podeu veure a continuació us en podeu fer una idea (restitució feta per J. Sagrera).


Tornar a l'exposició permanent
Veure en el mapa

ADREÇA

Monestir de Sant Pere de Galligants 
Carrer de Santa Llúcia, 8
17007 Girona

HORARIS

De dimarts a dissabte

de 10 a 19 h

Diumenges i festius

de 10 a 14 h

Dilluns tancat

CONTACTA AMB EL MUSEU

TELÈFON: 972 20 26 32
E-MAIL: macgirona.cultura@gencat.cat
Veure el sepulcre de les estacions
Twitter
Facebook