Avui ens traslladarem al món de la ramaderia i dels pastors prenent com a excusa una esquella. Una esquella d’època romana, però idèntica a les actuals. Prové de la vil·la de Puig Rodon, a Corçà, Baix Empordà i es data a cavall dels segles II i III dC. La vil·la era coneguda des de mitjan segle XIX. Josep Pella i Forgas en reporta el descobriment l’any 1854. Hi foren localitzats mosaics, alguns fragments dels quals ingressaren en el museu el 1873, però no serà fins a les campanyes d’excavació de la dècada de 1980 que se n’obtindrà un coneixement detallat.
L’esquella, de ferro, fa uns 13 cm d’alçada, anella de suspensió inclosa, i ha perdut el batall. Per la mida segurament es pot atribuir a bestiar oví. De fet, petjades de xais o ovelles, garrins i aviram han aparegut impreses sobre tègules fabricades a la mateixa vil·la, trepitjades mentre s’assecaven, abans de la cuita.
Esquelles d’aquesta mida o més petites i altres de més grosses, destinades a bous o vaques (com la de la vil·la del Pla de l’Horta, a Sarrià de Ter, de 21 cm), són ben conegudes en el món romà. La ramaderia tenia un paper important a l’economia –alimentació, matèria primera per a l’elaboració d’instruments i objectes d’os i de banya, pells, cuir– i el bestiar era un element de pes a la pars rustica de les vil·les.
Dos dels dotze llibres del tractat De re rustica, de Columel·la (s. I dC), estan dedicats precisament al bestiar. La literatura no agronòmica llatina també es feu ressò d’aquest món: un món de pastors, idíl·lic i idealitzat en extrem, és present a una de les obres del poeta clàssic per excel·lència: les Bucolica, de Virgili.
Si no vols perdre l'ovella, posa-li esquella
Bucrani: toros per al sacrifici
Joies per a l'eternitat
Umbó d’escut ibèric
Urna cinerària de plom decorada amb petxines
Càntir nou fa l’aigua fresca: la cantimplora de Tolegassos
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
Urna cinerària de vidre
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona