Dau trucat d'època romana


Amb motiu de l’exposició temporal que actualment s’ofereix en el museu “Jocs i joguines a l’antiguitat” s’ha triat com a peça del mes un dau trucat d’època romana. Procedeix d’una necròpolis d’Empúries i va ingressar al Museu mitjançant la compra d’un lot de material arqueològic, l’any 1912.

El egipcis i els grecs ja coneixien els daus, i el seu ús s’estén a les nostres contrades amb l’arribada dels romans. Tot i que es pot utilitzar en jocs de nens i adults, els daus estan més associats a jocs d’adults. Quan, a més, aquests estan trucats, més que de joc ja podem parlar d’apostes o, més ben dit, joc brut amb trampes per guanyar-les. Són nombrosos els exemplars de daus trucats trobats arreu del territori romanitzat. Tenen l’interior foradat. Es tapava amb una peça on el pes ajudava a caure al dau per la cara que interessava.

La superstició en el mon romà està present en el seu dia a dia i el joc no s’escapa d’aquesta mentalitat. Per això quan es jugava amb daus es feien de tres en tres, el número de la sort. Una cop feta la jugada, el resultat guanyador era els tres sisos, el número de Venus. Altres jugades que coneixem gràcies als escrits antics, és la dels tres uns, que es coneixia com la jugada del gos.

L’afició als jocs d’atzar era molt estesa i emperadors com Claudi i, sobretot, Neró eren molt aficionats al joc i les apostes. Cal saber, però, que oficialment els jocs d’atzar només estaven permesos en els convits i durant les Saturnalia (festa del mes de desembre).

Els daus es fabricàvem bàsicament amb os però també els podem trobar fets d’ivori, metall, pedra, vidre...

Els daus mai han passat de moda, com a molt ha canviat la forma de jugar-hi, i s’han integrat avui en dia a molts jocs de taula.

Alea iacta est (El dau- la sort- ja està tirat)