Taba de vidre

Les restes materials que l’arqueologia treu a la llum són peces inconnexes d’un puzle que difícilment s’acaba completant. Però fan visibles, parcialment, aspectes de la vida quotidiana de les societats estudiades. En alguns casos, temes que poden semblar secundaris ajuden a sentir més propers els nostres avantpassats, com és el joc. El joc és un aspecte tranversal com pocs, que comprèn totes les edats i classes socials.

Un exemple d’això és la taba escollida com a peça del mes.  Les tabes són ossos de cabra  o ovella anomenats astràgals, que es troben a les potes de darrera d’aquests animals. Amb aquestes peces de quatre cares es pot jugar a jocs d’habilitat i d’atzar. A la tomba de Tutankamon, al segle XIV aC, ja es van trobar tabes, tot i que a casa nostra es coneixen des d’època del grecs i, sobretot, dels romans. La seva utilització arriba fins el segle XX. Encara molta gent de certa edat recorda jocs i regles de com  jugaven amb tabes quan eren petits. Com a joc d’atzar també era un joc d’adults, lligat sovint a apostes. Són els adults qui fan servir imitacions de tabes fetes de bronze, plata, ambre, ivori, ceràmica o vidre. Molts autors les consideren les antecessores dels daus.

La taba del Museu és de vidre, més petita que una taba natural i es va trobar a Empúries. Està datada entres els segles III i I aC i forma part de la Col·lecció Cazurro (una donació de peces d’Empúries feta l’any 1905 pel senyor Manuel Cazurro, conservador de la Comissió Provincial de Monuments de Girona).

Peces