Ferrers, colonitzadors i ibers

Ferrers...

Amb la introducció de la metal·lúrgia s’inicia l’Edat del Metalls. El calcolític (2.300-1.800 aC) comença amb la descoberta del coure, etapa que no suposa grans canvis ja que es manté l’economia anterior, l’ocupació de cavitats naturals, la reutilització de megàlits, així com la inhumació col·lectiva. Es coneix alguna pràctica metal·lúrgica a la Bauma del Serrat del Pont (Garrotxa). D’aquest moment cal destacar l’alabarda de coure trobada a Girona. L’Edat del Bronze (1.800-1.200 aC) s’inicia amb l’aliatge de coure i estany, una etapa mal coneguda. L’obtenció del bronze no significa cap canvi espectacular. Es manté l’ús de les coves, per viure i per a enterraments, augmenta la inhumació individual, i en general, destaca poca activitat metal·lúrgica.

El bronze final (1.200-700 aC) suposa un moment de canvis. Apareix el ritual funerari de la incineració. S’intensifica la metal·lúrgia amb l’ús i l’expansió del bronze, les pràctiques agrícoles i ramaderes, així com l’augment dels vilatges. Al final de l’etapa apareix la siderúrgia del ferro, un dels avenços tecnològics més importants de la prehistòria. A Catalunya els ferros més antics són pels vols del 700-650 aC, i una mica més endavant apareixen les primeres armes, de les quals en destaca l’espasa d’empunyadura d’antenes de Camallera.

Colonitzadors...

Durant el s. VII aC diversos pobles mediterranis, fenicis i púnics, grecs i etruscs, entren en contacte amb les poblacions de la zona costanera de la península Ibèrica i hi estableixen relacions comercials, basades en l’intercanvi de productes manufacturats per matèries primeres. Els fenicis estableixen colònies a Andalusia, almenys des del s. VIII aC; els púnics funden Eivissa a meitats del s. VII aC; a la costa nord peninsular, a l’Empordà, els grecs foceus fundaran la colònia d’Emporion a principis del s. VI aC i la de Rhode a principis del s. IV aC, en el territori de la tribu dels indigets. De les relacions amb els etruscs, que degueren ésser esporàdiques, només en queden alguns materials arqueològics.

Durant l’època ibèrica, Emporion serà el port des del qual es realitzarà el comerç de la zona catalana amb el Mediterrani.

Ibers...

A partir del s. VI aC,  les poblacions indígenes de l’Edat del Bronze de la banda mediterrània de la península, inicien un llarg procés evolutiu que portarà a la formació de la cultura ibèrica. Encara que amb diferències regionals, la cultura ibèrica presenta uns trets característics comuns a tot el territori: generalització de la construcció amb materials durs (pedra, tovot), aparició d’un urbanisme incipient i d’un nou tipus d’hàbitat fortificat en altura, l’oppidum; adopció del torn de terrisser, ampli desenvolupament de la metal·lúrgia del ferro o creació d’un sistema autòcton d’escriptura.

La societat s’estructura en classes, amb una àmplia base de pagesos i pastors, un important artesanat i una classe dominant, que deté el poder i la propietat de la terra. L’economia es basa sobretot en l’agricultura de secà, i a Catalunya un bon testimoni d’aquesta activitat en són els nombrosos camps de sitges que s’utilitzaven per a emmagatzemar el gra. Una altra activitat important complementària és la ramaderia. El contacte amb els pobles colonials va tenir importants repercussions en les formes d’organització de la societat, en l’economia i en les creences.

Els jaciments indígenes més destacats d’aquest període que es troben representats al museu són els d’Ullastret, Mas Castellar de Pontós, Castell de la Fosca de Palamós, Sant Julià de Ramis o la Creueta. ambé hi trobem un conjunt d’àmfores i grans recipients. En aquesta sala podem contemplar l’ara de marbre del jaciment ibèric de Mas Castellar. Aquesta és una troballa excepcional dins un context ibèric. Es tracta d’un altar monolític en forma de columna coronada per un capitell jònic. En el món grec, aquesta peça està relacionada amb els santuaris o llocs de culte


Galeria d'imatges

Nina grega

Plom amb inscripció ibèrica

Pyxis

Ara

Crater

Urna cineraria

Punta de fletxa


Tornar a l'exposició permanent
Veure en el mapa

ADREÇA

Monestir de Sant Pere de Galligants 
Carrer de Santa Llúcia, 8
17007 Girona

HORARIS

De dimarts a dissabte

de 10 a 19 h

Diumenges i festius

de 10 a 14 h

Dilluns tancat

CONTACTA AMB EL MUSEU

TELÈFON: 972 20 26 32
E-MAIL: macgirona.cultura@gencat.cat
Twitter
Facebook