L’ús de la llum ultraviolada, com a tècnica d’anàlisi de les col·leccions, ha estat usada en el camp de la conservació i la restauració des de fa temps. El mètode diagnòstic es coneix com fluorescència visible causada per radiació UV, i ha acabat esdevenint una eina d’inspecció molt valuosa, per tractar-se d’una tècnica no destructiva, de fàcil aplicació i d’immediata obtenció de resultats.
El tipus d’anàlisi es basa en el comportament diferenciat dels distints materials d’un objecte al ser exposats a la radiació UV. La imatge de l’objecte es recull mitjançant tècnica fotogràfica, de manera que ens queda un document gràfic del resultat de la revisió.
Les possibilitats d’utilització són múltiples, però entre d’altres coses ens permet detectar adhesius, retocs i l’aplicació de nous materials en intervencions de restauració antigues. Per exemple, els adhesius d’unió i o les resines per reintegrar pèrdues, exposats a una font de llum ultraviolada emeten fluorescència i esdevenen clarament identificables; Tot i que ja els hàgim pogut identificar a simple vista, l’aplicació d’aquesta tècnica ens facilita la documentació i registre de les zones tractades prèviament.
Per dur a terme aquesta tècnica es necessita una font de radiació ultraviolada i una càmera fotogràfica a la que es pugui adaptar filtres.
