L’En bones mans d’aquest mes de Maig, vol lloar la figura del conservador/a-restaurador/a.
Estem revisant documentació i arxius fotogràfics, per anar enllaçant els esdeveniments que ens permetin filar la història del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, per commemorar els seus origens l’any 1845. Compres, donacions i dipòsits van anar incrementant les col·leccions al llarg d’aquests 175 anys; i diversos esdeveniments es van anar succeeint al voltant d’aquestes col·leccions, del propi museu i el seu personal.
Ens detindrem un instant en el periode de postguerra. En aquest moment es produeix una revifalla de l’activitat del museu (que ja ocupava alguns espais del monestir de Sant Pere de Galligants). L’any 1943 s’inaugurà la Sala de Prehistòria i Protohistòria, en el cor de l’església i s’instal·laren els magatzems i el taller de restauracióa les golfes de Sant Pere de Galligants. Els primers anys de funcionament del taller de restauració hi col·laboraren personalitats com Francesc Riuró i Llapart i diversos artistes de reconegut prestigi com Francesc Torres Monsó, Emília Xargay i Joaquim Casellas. Amb tots ells, hi compartí la feina, Consol Oliveras i Casademont, violinista vistuosa i dibuixant professional, que treballlà al museu fins l’any 1980.
L’any 1957, l’activitat del taller surt reforçada amb la creació del Servei Tècnic d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, que neix per donar suport tècnic al Museu de Sant Pere de Galligants i incorporà a la seva plantilla Mercè Ferré i Valls. Mercè Ferré, de la mà del Dr. Oliva i de Francesc Riuró (el seu mestre en el camp del dibuix arqueològic i de la restauració), va treballar en el laboratori de conservació i restauració fins l’any 2004, i desenvolupà una gran tasca professional per a la conservació del fons patrimonial del museu.
Mercè Ferré
Passat i present de la conservació que mostren un denominador comú important: la voluntat de conservar els béns patrimonials amb tot el seu contingut documental, històric i estètic. Vetllem pel futur.
