El mes de desembre de 1897, en el transcurs de les obres de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Palamós, es descobrí un amagatall d’objectes de bronze (un dipòsit, en terminologia arqueològica), que fou lliurat tot seguit al museu per Rafael Coderch, enginyer en cap d’Obres Públiques i director de l’obra, que es reservà una peça –un bust amb tres cares femenines– per a la seva col·lecció particular. El 7 de març de 1898 el conjunt de bronzes ja figurava en el museu. El bust i alguns dels objectes que ingressaren en el museu es troben actualment desapareguts
El dipòsit estava format per dues balances, diversos gerros i vasos de tipologia variada, un trespeus desmuntat, un bust, fragments d’altres recipients, lingots i làmines de metall). Tots aquests objectes estaven malmesos o incomplets en major o menor grau i estaven destinats a ser refosos per a una posterior utilització.
En un estudi del conjunt, obra del Dr. Pere de Palol, aleshores director del museu, publicat el 1950, s’establia que la major part dels objectes corresponien al s. IV dC, mentre que alguns pertanyien al s. VII. Per paral·lels, determinà que el conjunt provenia d’Itàlia. És, així, testimoni d’un comerç de metalls per a ser refosos i utilitzats novament, d’abast molt més ampli que el seu entorn immediat de producció i utilització. La cronologia de les peces més modernes ens aproxima a la data de l’ocultació, que en aquest cas seria, és clar, el segle VII.
Com a mostra, us presentem una de les dues balances, incompletes, la més grossa (63 cm de llargada), del tipus que anomenen “romana”, statera, en llatí, datada en el s. IV. Aquest tipus de balança, amb una barra graduada, ganxos per subjectar-la i per suspendre, amb plat o sense, allò que es pesava, i un pes o piló, encara es continua fabricant i utilitzant actualment, amb diverses mides i capacitats de pesada.
