Càntir nou fa l’aigua fresca: la cantimplora de Tolegassos




La vil·la de Tolegassos, a Viladamat, ha lliurat un conjunt de materials molt ric i variat,  que ens permet fer una ullada als diversos aspectes de la vida quotidiana en una explotació agrària d’època imperial romana. Objectes d’ús domèstic i personal, eines per al treball del camp i per a activitats artesanals, elements de mobiliari, instrumental mèdic i, fins i tot, un instrument quirúrgic d’alta especialització: una agulla per a operar cataractes, que ja us hem presentat.

En aquesta ocasió ens fixarem en un objecte molt més humil, que ens fa reviure les llargues jornades dels pagesos sota un sol inclement: una petita cantimplora de terrissa que permetia mantenir l’aigua fresca, com els nostres càntirs.

Del tipus anomenat Terra sigillata africana A, aparegué en el farciment d’un pou i es pot datar en el s. II dC, segurament a la segona meitat. Tot i les seves petites dimensions, uns 15 cm de diàmetre, és d’elaboració força complexa. Vista de costat, és de secció lenticular, aplanada. Calia tornejar les dues meitats convexes, que s’unien per formar el cos del recipient. Se li afegien el coll i la boca, tornejats a part i, per acabar, les nanses, modelades a mà. Finalment, en alguns casos com el nostre, es decorava amb un parell de fins cercles concèntrics. Un cop envernissada, la cantimplora passava al forn per a la cuita.

A vegades, alguns objectes arqueològics, més enllà del seu indubtable valor científic i patrimonial, tenen la virtut de fer-nos sentir molt propers a les persones que els van utilitzar, a les situacions en què van ser utilitzats. La cantimplora de Tolegassos és un d’aquests objectes.