L’ara de Mas Castellar és un objecte excepcional en el món ibèric i, sense cap mena de dubte, un dels tresors més destacats del nostre museu.
De marbre del Pentèlic, prové d’Atenes i es trobà trencada in situ en una cambra d’una de les cases de l’assentament ibèric de Mas Castellar, a Pontós (Alt Empordà). Ha estat datada a cavall dels segles III-II aC. La cambra on va ser trobada ha estat interpretada com un espai cultual, amb una gran llar central, ran de la qual estava l’ara, quatre de més petites en diversos llocs de la cambra, i una fossa molt ben elaborada per contenir aigua. Associada a una de les llars, hi havia una gran quantitat de restes òssies de gos, algunes amb traces de descarnació, per la qual cosa hom ha considerat que en aquest espai, i associat directament a l’ara, s’hi desenvolupava un ritual que comportava el sacrifici de gossos.
És una ara monolítica, esculpida en forma de columna amb el fust estriat, eixamplat a la base en forma de plint i coronat per un capitell jònic amb volutes delicadament treballades. El capitell s’uneix al fust per un fris de fulles lanceolades separades per les estries. La part superior del capitell presenta una depressió quadrangular d’uns 11 cm de costat i 4 de fondària. Les volutes de la part posterior semblen inacabades, mentre que a la part baixa del fust, per la banda anterior, es veu un gran desgast de les estries. El conjunt fa 62 cm d’alçada. L’amplada del capitell és de 37 cm; el diàmetre del fust fa entre 22 i 25 cm de diàmetre i el del plint és de 48.
