Una joguina ibèrica: un senglar de terracota




Mesos enrere hem vist objectes vinculats al món de la infància: una pinta per a nines, romana; un petit biberó, grec. Avui pararem atenció en una joguina ibèrica. És un petit senglar de terracota, d’uns 9 cm de llargada, modelat a mà. Prové de la sitja 7 de l’assentament rural ibèric de Saus (Saus, Camallera i Llampaies, Alt Empordà) i està datat en el segle V aC.

Gairebé sencer, només li falten la cua i els òrgans sexuals, trencats. Es tracta, doncs, d’un senglar mascle. En altres sitges del mateix jaciment aparegueren diversos fragments d’altres figuretes de terracota (una pota semblant a les del senglar, un cap de cavall, part de la roda d’un carro).

Les figuretes de terracota que representen animals són ben conegudes tant en entorns preibèrics i ibèrics com grecs. Quan les figuretes apareixen en contextos funeraris, és a dir, en enterraments, com és el cas de moltes de les procedents d’Empúries, se’ls sol atribuir un valor ritual o simbòlic.

A la tomba d’inhumació Martí 77, d’Empúries, que era d’un infant, hi aparegué entre altres elements una figureta de senglar semblant a la de Saus. Aquesta tomba també es data en el segle V aC. i el petit senglar fou interpretat, simplement, com una joguina de l’infant difunt.

Tant el senglar com els altres fragments de Saus no provenen d’un context funerari, sinó d’un entorn domèstic. Van anar a parar a les sitges quan es van reomplir amb les deixalles de l’assentament. Per tant, el més lògic semblaria suposar que es tracta de joguines trencades o perdudes dels infants de la comunitat que hi vivia i hi treballava.