Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)

 

El càlat (del grec kalathos, cistell) és, potser, el tipus més conegut de la ceràmica ibèrica pintada. La forma cilíndrica –en aquest cas específic una mica més ampla a la part inferior– i la vora plana que li són característiques li donaren el nom popular de “barret de copa”.

El que us presentem té dues nanses trenades i aplicades a la paret i una decoració de pintura de color roig de vi distribuïda en dos frisos separats per bandes horitzontals. Motius vegetals en el fris superior i geomètrics a l’inferior. La vora està decorada amb un motiu de dents de llop.

Fou trobat a la sitja 101 de Mas Castellar, a Pontós, formant part d’un riquíssim conjunt de ceràmiques, àmfores, eines i instruments diversos de ferro, pedra i  joies de bronze que ha estat considerat un dipòsit d’ofrenes. El conjunt es data cap a 200-175 aC.

Les característiques tipològiques, tècniques i ornamentals del càlat n’indiquen la procedència. Fou fabricat en un taller ceràmic situat a Fontscaldes (Valls, Alt Camp). Materials procedents d’aquest taller han estat identificats, a més del seu entorn més immediat de la Catalunya interior i el Baix Aragó, al llarg de la costa mediterrània entre Andalusia i Itàlia i també a les illes Balears.

El càlat, amb diverses variants de forma i decoració, és un tipus ceràmic característic dels moments tardans de la cultura ibèrica, amb diversos centres de producció i distribució a Catalunya, el País Valencià, la vall de l’Ebre i el sud-est peninsular, que s’escamparà fins a Itàlia i puntualment al nord d’Àfrica i Croàcia.

Peces