Entre la variada tipologia de vasos destinats al consum de vi en els banquets i simposis que devien tenir lloc a l’Emporion grega (crater, enòcoa, ríton, cílix...), hi trobem aquesta enòcoa, petit gerro per servir el vi, amb llavi trilobulat i nansa, que representa un cap de dona. És un vas plàstic, un vas que per ell mateix representa una figura, humana o animal.
La part que representa la cara fou feta a motlle, mentre que el coll amb el llavi va ser tornejat i al conjunt li fou aplicada la nansa vertical. La cara, del color de l’argila, destaca sobre el fons del vernís negre. Els detalls del pentinat i la fesomia, molt esvaïts en el nostre cas, eren sobrepintats. Es tracta d’una producció àtica datada a la segona meitat del segle V aC. A Empúries es coneixen tres vasos d’aquest tipus, dos dels quals es conserven en el nostre museu. Un quart, desaparegut, només és conegut per un dibuix de començament del segle XIX.
Com moltes altres peces de la col·lecció emporitana, aquesta enòcoa tingué una vida molt moguda. Ingressà en el museu per compra el 25 de juny de 1907. El 13 de febrer de 1939 arribà a Ginebra, sota protecció de la Societat de Nacions, com a part de les col·lecccions artístiques i arqueològiques evacuades pel Govern de la República. Retornà el setembre de 1939, però fou traslladada a Barcelona, on restà en el Museu Arqueològic.
Després d’un llarg estira-i-arronsa i gràcies a l’actitud incansable i decidida del Dr. Miquel Oliva i Prat, l’enòcoa i tots els altres objectes emporitans que encara no havien tornat a Girona, hi foren reintegrats en compliment d’una resolució ministerial, signada pel Director General de Bellas Artes, Gratiniano Nieto, el 31 de juliol de 1967.
