El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)

 

L’any 1980, en el transcurs d’unes tasques de neteja en el poblat ibèric de Castell (la Fosca, Palamós) fou trobada fora de context arqueològic una làmina de plom doblegada per la meitat.

En ella s’hi descobrí una inscripció de 7 línies de text, amb un total de 175 lletres que formen 24 paraules separades per línies de tres punts disposats verticalment. És el text en llengua ibèrica més llarg dels trobats fins ara a Catalunya. Està escrit en l’anomenada escriptura ibèrica nord-oriental o llevantina, que s’estengué des del sud de França fins al sud del País Valencià i per l’interior d’Aragó i es pot datar en el segle III aC.

Actualment, l’escriptura ibèrica, en qualsevol de les seves variants, es pot llegir, és a dir, es poden transcriure els diversos signes alfabètics i sil·làbics que la formen, però encara no es pot traduir. També es coneix força la seva fonètica. Això es deu en part al fet que han aparegut inscripcions en llengua ibèrica escrites amb caràcters grecs. El que no tenim per ara és cap text bilingüe, en llengua ibèrica i en grec o llatí, la clau que ens obriria definitivament la porta a la seva comprensió i a la del món del qual era l’expressió.

La làmina fa 17,5 cm de llargada i 7,9 d’amplada, amb un gruix d’entre 0,6 i 0,8 mm. Li manca va part de la banda esquerra i a causa d’una manipulació poc acurada per desenrotllar-la, que provocà una important pèrdua de material a la part inferior central de la làmina, resultaren greument afectades les tres darreres línies de la inscripció a la qual servia de suport.

Peces