 
            
                                                Després de gairebé 38 anys de servei al Museu d’Arqueologia de Catalunya, el 29 de juliol de 2025 es va jubilar en Josep Maria Llorens i Rams.
Ha estat la persona que, mes darrera mes, ha col·laborat a enriquir aquest apartat de la web: “La peça del mes”.
Per aquest motiu, i com a mostra d’agraïment a les seves aportacions, volem dedicar aquesta publicació a la seva persona.
Com assenyalava en Josep Manuel Rueda, amic de la infància i de sempre, en Josep Maria mostraria, ja de jovenet, unes condicions intel·lectuals molt avançades.
Després de cursar els estudis de secundària a Arbúcies, on va fer colla amb molts companys, l’any 1974 arriba a Girona, primer per estudiar COU, al Vicens Vives i després al 1975 per entrar al que era aleshores el Col·legi Universitari de Girona. En aquests inicis ja va entrar en contacte amb el Servei d’Investigacions Arqueològiques, que tenia la seu a l’edifici de la casa de Cultura de Girona i amb en Josep Manuel Rueda comencen a inventariar jaciments arqueològics com la Fonollera. En aquella època els dos ja es varen consolidar com la“extraña pareja”, pels seus contrasts físics. Després vindria l’acabament dels estudis universitaris a la Universitat Autònoma de Bellaterra, cap a l’any 1981.
En Josep Maria, anava fent gala de la seva intel·ligència i memòria, amb notes extraordinàries, les millors del curs, però sempre caracteritzat per una modèstia sorprenent. Com li era fàcil treure excel·lents i matrícules, no en feia ni cas. De fet en Josep Maria s’ha guiat més per les seves aficions i interessos particulars, que per l’ambició, característiques a les que podem afegir el seu humor fi, agut i murri.
A partir de 1987 en Josep Maria entraria a formar part del Centre d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, que a partir de 1992, acabaria formant part del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
En aquests primerencs anys ja va mostrar alhora interès i inquietud pel castell de Montsoriu. Aquest interès, després de moltes dificultats, es veuria compensat, per l’obtenció del permís d’excavació de recerca l’any 1993. En Josep Maria o en Llorens, com és més conegut, va continuar en l’equip de Montsoriu fins a l’actualitat: i n’ha esdevingut un personatge imprescindible. El jaciment que havia tingut ferms entrebancs administratius, ha esdevingut un dels més reeixits projectes patrimonials i d’arqueologia medieval del país.
En aquest anys, en Josep Maria Llorens s’ha manifestat com un arqueòleg sòlid i rigorós, com demostren les seves publicacions. Però els seus interessos s’han estès a altres camps: la comissió de monuments de Girona, amb la publicació d’un llibre imprescindible pels estudiosos del patrimoni del nostre país. També ha tingut inquietud per temes diversos sense més preocupacions que la curiositat i el saber: és un gran coneixedors dels indis de les praderes nord-americanes; però també pot saber sobre satanisme, com ho va demostrar quan a Montsoriu varen trobar unes pintades a la torre de l’homenatge que ell va identificar ràpidament. Això, més que una anècdota és una mostra de la seva inquietud intel·lectual i del seu caràcter, mai orientat a l’ambició personal pels càrrecs, però si a la necessitat constant de saber.
Des del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona ens plau d’orgull i de plaer haver compartit amb ell la vivència i l’experiència tant considerables al llarg de tots aquest anys. Esperem que aquestes experiències puguin ser compartides per molt anys més i que gaudeixi en els termes que li plaguin d’una jubilació més que merescuda. I això és un desig compartit per molts companys i companyes de professió.
 
            
                                                                                                                                                
                                            JOSEP MARIA LLORENS i RAMS. Una vida dedicada a adquirir coneixement
 
            
                                                                                                                                                
                                            El dipòsit de bronzes del Collet de Sant Antoni de Calonge
 
            
                                                                                                                                                
                                            Fer-se gran...
 
            
                                                                                                                                                
                                            De la pedrera al mar: els molins d’Illa Pedrosa
 
            
                                                                                                                                                
                                            Signaculum del Pla de l’Horta: el nom de les persones
 
            
                                                                                                                                                
                                            Balsamera de vidre: un punt de sofisticació en el ritual funerari
 
            
                                                                                                                                                
                                            Pel gener poda l’ametller: un podall ibèric
 
            
                                                                                                                                                
                                            Timiatèrion, cernos o...
 
            
                                                                                                                                                
                                            Armes exposades: trofeus de guerra
 
            
                                                                                                                                                
                                            Alabastre amb escenes dionisíaques
 
            
                                                                                                                                                
                                            Alabastre: perfum d’Orient per als difunts
 
            
                                                                                                                                                
                                            Anem a teatre! Llàntia amb representació de màscara teatral
 
            
                                                                                                                                                
                                            L’strigilis. Instrument d’higiene i indici de romanitat
 
            
                                                                                                                                                
                                            Cristians a Roses
 
            
                                                                                                                                                
                                            Enòcoa amb forma de cap de dona
 
            
                                                                                                                                                
                                            Mirall romà de bronze
 
            
                                                                                                                                                
                                            Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
 
            
                                                                                                                                                
                                            L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
 
            
                                                                                                                                                
                                            El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
 
            
                                                                                                                                                
                                            Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
 
            
                                                                                                                                                
                                            Collaret d’àgates d'època romana
 
            
                                                                                                                                                
                                            Llàntia de bronze en forma de peu
 
            
                                                                                                                                                
                                            Diners comissats: el tresoret de la Barroca
 
            
                                                                                                                                                
                                            El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
 
            
                                                                                                                                                
                                            Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
 
            
                                                                                                                                                
                                            D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
 
            
                                                                                                                                                
                                            Alabarda de coure
 
            
                                                                                                                                                
                                            El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
 
            
                                                                                                                                                
                                            El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
 
            
                                                                                                                                                
                                            Pesal bizantí
 
            
                                                                                                                                                
                                            Inscripció del comte Sunyer
 
            
                                                                                                                                                
                                            Agulla romana per a operar cataractes
 
            
                                                                                                                                                
                                            Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
 
            
                                                                                                                                                
                                            Nadal a Sant Pere de Galligants
 
            
                                                                                                                                                
                                            La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
 
            
                                                                                                                                                
                                            Teseu i el Minotaure
 
            
                                                                                                                                                
                                            Collaret del Cau de les Goges
 
            
                                                                                                                                                
                                            Terracota amb forma de cap femení
 
            
                                                                                                                                                
                                            Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
 
            
                                                                                                                                                
                                            Escarabeu de faiança egipci
 
            
                                                                                                                                                
                                            Cap de lleó del Mestre de Cabestany
 
            
                                                                                                                                                
                                            Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana