La nina que avui us presentem és una de les quatre que provenen de les necròpolis gregues d’Empúries, dues de les quals es conserven en el nostre museu. És de terracota i fa uns 12,5 cm d’alçada. Els seus trets facials i corporals no estan remarcats, tot i que en almenys un cas, una nina coríntia conservada en el Metropolitan Museum of Art de Nova York, mostrava les faccions, el pentinat i el vestit pintats. Correspon a un model àmpliament difós entre els segles VI i IV aC per tot l’àmbit hel·lènic.
De la mateixa manera que passava amb el petit biberó de ceràmica que us presentàvem temps enrere, aquests nines, que a cop d’ull no dubtaríem a considerar joguines, amaguen una problemàtica més complexa. Tot i que alguns biberons conservaven traces de llet, detectades en analítiques, alguns arqueòlegs els consideren més com a símbol d’estatus d’infant que com a objectes funcionals. Amb les nines passa quelcom semblant.
També representades en esteles, les nines sempre estan associades a nenes o noies. Les nines gregues tenen un origen religiós. Més que no pas joguines, són ofrenes als déus. Es consideraven el símbol, la representació de la dona que arribaria a ser la nena a la qual pertanyien. Se n’han trobat moltes en santuaris, menys en tombes infantils i encara menys en àmbits domèstics. En arribar a l’edat núbil, les nenes oferien les nines a Hera, Afrodita o Àrtemis. Per això n’hi ha tantes en aquests entorns religiosos. Quant a les que acompanyaven la nena o la noia a la tomba, indiquen que hauria mort abans de l’edat núbil, però mantenien el mateix simbolisme.
Una nina grega
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
Urna cinerària de vidre
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Amulet fàl·lic romà
Una joguina ibèrica: un senglar de terracota
Biberó
Pinta d'os per a nina
Fíbula cruciforme
Puntes de fletxa de silex
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Taba de vidre
Dau trucat d'època romana
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona
Col·lecció de segells antics
Amforisc. Els ungüentaris de vidre, peces exòtiques de l’antiguitat.
Fitxa de joc romana
Granes
Arpó de banya del paleolític superior
Impressions sobre escaiola de pedres entallades
