La nina que avui us presentem és una de les quatre que provenen de les necròpolis gregues d’Empúries, dues de les quals es conserven en el nostre museu. És de terracota i fa uns 12,5 cm d’alçada. Els seus trets facials i corporals no estan remarcats, tot i que en almenys un cas, una nina coríntia conservada en el Metropolitan Museum of Art de Nova York, mostrava les faccions, el pentinat i el vestit pintats. Correspon a un model àmpliament difós entre els segles VI i IV aC per tot l’àmbit hel·lènic.
De la mateixa manera que passava amb el petit biberó de ceràmica que us presentàvem temps enrere, aquests nines, que a cop d’ull no dubtaríem a considerar joguines, amaguen una problemàtica més complexa. Tot i que alguns biberons conservaven traces de llet, detectades en analítiques, alguns arqueòlegs els consideren més com a símbol d’estatus d’infant que com a objectes funcionals. Amb les nines passa quelcom semblant.
També representades en esteles, les nines sempre estan associades a nenes o noies. Les nines gregues tenen un origen religiós. Més que no pas joguines, són ofrenes als déus. Es consideraven el símbol, la representació de la dona que arribaria a ser la nena a la qual pertanyien. Se n’han trobat moltes en santuaris, menys en tombes infantils i encara menys en àmbits domèstics. En arribar a l’edat núbil, les nenes oferien les nines a Hera, Afrodita o Àrtemis. Per això n’hi ha tantes en aquests entorns religiosos. Quant a les que acompanyaven la nena o la noia a la tomba, indiquen que hauria mort abans de l’edat núbil, però mantenien el mateix simbolisme.
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana