A tocar de la vil·la romana del Pla de l’Horta, a Sarrià de Ter, hi fou localitzat un dels cementiris on va ser enterrada la gent que hi vivia i hi treballava entre els segles II i V dC. Just al costat, però respectant-ne escrupolosaments els límits, ni havia un altre de més tardà. Es va datar entre els darrers anys del segle V i els darrers del segle VI dC. Era un cementiri visigòtic. La separació del cementiri romà, els cossos vestits i amb algun objecte i la cronologia final denoten que es tractava de visigots arrians. Els visigots eren un poble germànic que dominà l’antiga Hispània romana dels del final del segle V fins al començament del VIII.
S’excavaren 57 tombes, totes elles d’inhumació. Només ha estat possible identificar antropològicament 13 infants, 8 homes i 4 dones. En 31 casos, el difunt anava acompanyat per objectes, generalment complements del vestuari, però també punyals i ganivets.
D’entre aquestes tombes destaquem, per la varietat dels objectes que contenia, la número 54. Pertanyia a una dona, que fou enterrada amb un ric acompanyament: una fíbula, una sivella de ferro amb aplicacions de plata, una arracada, diverses denes de pasta de vidre, pedra i os que podien formar un collaret i un braçalet. I una peça espectacular i molt rara a casa nostra: una sivella de cinturó de bronze sobredaurat amb una placa rectangular decorada amb un cloisonné, és a dir amb petites caselles que formen un motiu geomètric, centrat per una creu, omplertes amb incrustacions de vidre o pasta de vidre de colors. Pot datar-se en el segle VI dC.
Una altra necròpolis visigòtica es va excavar a Sant Julià de Ramis. Tant l’una com l’altra devien estar associades al grup visigòtic centrat en el castellum de Sant Julià de Ramis i els seus entorns a partir dels darrers anys del segle V dC.
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
Urna cinerària de vidre
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Amulet fàl·lic romà
Una joguina ibèrica: un senglar de terracota
Biberó
Pinta d'os per a nina
Fíbula cruciforme
Puntes de fletxa de silex
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Taba de vidre
Dau trucat d'època romana
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona
Col·lecció de segells antics
Amforisc. Els ungüentaris de vidre, peces exòtiques de l’antiguitat.
Fitxa de joc romana
Granes
Arpó de banya del paleolític superior
Impressions sobre escaiola de pedres entallades
