Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta

A tocar de la vil·la romana del Pla de l’Horta, a Sarrià de Ter, hi fou localitzat un  dels cementiris on va ser enterrada la gent que hi vivia i hi treballava entre els segles II i V dC. Just al costat, però respectant-ne escrupolosaments els límits, ni havia un altre de més tardà. Es va datar entre els darrers anys del segle V i els darrers del segle VI dC. Era un cementiri visigòtic. La separació del cementiri romà, els cossos vestits i amb algun objecte i la cronologia final denoten que es tractava de visigots arrians. Els visigots eren un poble germànic que dominà l’antiga Hispània romana dels del final del segle V fins al començament del VIII.

S’excavaren 57 tombes, totes elles d’inhumació. Només ha estat possible identificar antropològicament 13 infants, 8 homes i 4 dones. En 31 casos, el difunt anava acompanyat per objectes, generalment complements del vestuari, però també punyals i ganivets.

D’entre aquestes tombes destaquem, per la varietat dels objectes que contenia, la número 54. Pertanyia a una dona, que fou enterrada amb un ric acompanyament: una fíbula, una sivella de ferro amb aplicacions de plata, una arracada, diverses denes de pasta de vidre, pedra i os que podien formar un collaret i un braçalet. I una peça espectacular i molt rara a casa nostra: una sivella de cinturó de bronze sobredaurat amb una placa rectangular decorada amb un cloisonné, és a dir amb petites caselles que formen un motiu geomètric, centrat per una creu, omplertes amb incrustacions de vidre o pasta de vidre de colors. Pot datar-se en el segle VI dC.

Una altra necròpolis visigòtica es va excavar a Sant Julià de Ramis. Tant l’una com l’altra devien estar associades al grup visigòtic centrat en el castellum de Sant Julià de Ramis i els seus entorns a partir dels darrers anys del segle V dC.

Peces