Agulla romana per a operar cataractes

Aquest instrument quirúrgic de bronze prové de la vil·la romana de Tolegassos (Viladamat, Alt Empordà) i es data entre els darrers anys del s. II i el començament del III dC. És una agulla per a operar cataractes.

Consisteix en una agulla molt fina soldada a un mànec i recoberta per una mena de beina mòbil, que permetia la manipulació per extreure la cataracta. En el nostre cas, l’agulla s’ha perdut i només es conserven el mànec i la beina, amb l’orifici que permetia el desplaçament de l’agulla.

El metges i cirurgians romans disposaven d’una àmplia i variada gamma d’instrumental per exercir la professió. Aquest instrumental manifesta, en molts casos, un altíssim nivell d’especialització i encara pot ser reconegut pels metges i cirurgians actuals.

En el llibre VII de De Medicina, Aulus Cornelius Celsus, escriptor romà del segle I dC, descriu les cataractes i detalla meticulosament el procediment quirúrgic emprat pels oculistes per eliminar-les, procés per al qual es feien servir aquestes agulles.

Les agulles per a cataractes, de tipologia variada, són, en comparació amb altres instruments quirúrgics romans, força escasses. A tota la península Ibèrica només se’n coneix poc més de mitja dotzena. D’aquí la importància de l’agulla de Tolegassos. I cal tenir també en compte el fet que tot i tractar-se d’un tipus d’instrument molt especialitzat, es va trobar, juntament amb altres instruments de cirurgia, en una vil·la dedicada a l’explotació agrària.

Peces