Fer-se gran...

Al cap de vuit dies del naixement, els nens romans nascuts lliures rebien de son pare, a més del nom, una bulla, un penjoll format per dues plaques de metall còncaves unides per les vores, que es portava generalment penjat al coll. Segons l’estatus social o el nivell econòmic de la família, podien ser d’or, de plata, de bronze,  fins i tot de cuir o un simple nus en un cordó. Distintius  de la infantesa i alhora amulets de protecció, les bullae acompanyaven el noi fins que arribava a l’edat adulta. Una peça de vestit era també pròpia dels nois lliures: la toga praetexta: blanca, amb un rivet de color porpra a la vora, com la toga dels magistrats.

El pas de la infantesa a l’edat adulta i, en conseqüència, a la vida pública dels nois lliures tenia lloc al voltant dels 16 anys i se simbolitzava amb un ritual consistent, entre altres ritus, a desprendre’s de la bulla i oferir-la en el larari familiar, juntament amb les joguines. La toga praetexta era substituïda per la toga virilis, totalment blanca, anomenada també libera o pura. Aquest ritual tenia lloc el 16 de març, dia de les Liberalia, festa dedicada a Bacus.

El noi deixava la infantesa per esdevenir adult, ciutadà romà, ja capacitat per dedicar-se a les activitats cíviques i militars que pertocaven a un ciutadà.

Les bullae que us presentem provenen d’Empúries, són de bronze i, mancades de context, es poden datar entre els segles I i II dC. Obtingudes de l’espoli d’alguna de les necròpolis romanes de la ciutat, ens diuen que els infants a qui pertanyien no van arribar a l’edat adulta. En morir van ser incinerats i les bullae respectives els acompanyaren a la tomba. Aquests dos infants emporitans no van arribar a fer-se grans...

Peces