La vil·la de Tolegassos, a Viladamat, ha lliurat un conjunt de materials molt ric i variat, que ens permet fer una ullada als diversos aspectes de la vida quotidiana en una explotació agrària d’època imperial romana. Objectes d’ús domèstic i personal, eines per al treball del camp i per a activitats artesanals, elements de mobiliari, instrumental mèdic i, fins i tot, un instrument quirúrgic d’alta especialització: una agulla per a operar cataractes, que ja us hem presentat.
En aquesta ocasió ens fixarem en un objecte molt més humil, que ens fa reviure les llargues jornades dels pagesos sota un sol inclement: una petita cantimplora de terrissa que permetia mantenir l’aigua fresca, com els nostres càntirs.
Del tipus anomenat Terra sigillata africana A, aparegué en el farciment d’un pou i es pot datar en el s. II dC, segurament a la segona meitat. Tot i les seves petites dimensions, uns 15 cm de diàmetre, és d’elaboració força complexa. Vista de costat, és de secció lenticular, aplanada. Calia tornejar les dues meitats convexes, que s’unien per formar el cos del recipient. Se li afegien el coll i la boca, tornejats a part i, per acabar, les nanses, modelades a mà. Finalment, en alguns casos com el nostre, es decorava amb un parell de fins cercles concèntrics. Un cop envernissada, la cantimplora passava al forn per a la cuita.
A vegades, alguns objectes arqueològics, més enllà del seu indubtable valor científic i patrimonial, tenen la virtut de fer-nos sentir molt propers a les persones que els van utilitzar, a les situacions en què van ser utilitzats. La cantimplora de Tolegassos és un d’aquests objectes.
Càntir nou fa l’aigua fresca: la cantimplora de Tolegassos
Avantbraç amb braçalets
Xiulet d’os romà
L’strigilis. Instrument d’higiene i indici de romanitat
Cristians a Roses
Enòcoa amb forma de cap de dona
Una nina grega
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
Urna cinerària de vidre
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Amulet fàl·lic romà
Una joguina ibèrica: un senglar de terracota
Biberó
Pinta d'os per a nina
Fíbula cruciforme
Puntes de fletxa de silex
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Taba de vidre
Dau trucat d'època romana
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona
Col·lecció de segells antics
Amforisc. Els ungüentaris de vidre, peces exòtiques de l’antiguitat.
Fitxa de joc romana
Granes
Arpó de banya del paleolític superior
Impressions sobre escaiola de pedres entallades
