Un dels símbols cristians més antics, usat des de la fi del segle II, és el peix, la figura d’un peix. En grec, “peix” és ἰχθύς (en majúscules ΙΧΘΥΣ). Les lletres d’aquesta paraula foren interpretades pels cristians com Ἰησοῦς Χριστὸς Θεοῦ Ὑιὸς Σωτήρ, és a dir “Jesús, el Crist, Fill de Déu, Salvador”. En conseqüència, el peix esdevingué una representació de Crist que fàcilment podia passar desapercebuda als no cristians, especialment en temps de persecució. A partir del moment en què Constantí, l’any 313, va autoritzar la pràctica de la religió cristiana, de mica en mica va anar desapareixent. Ja no calia amagar-se.
Aquesta plaqueta d’os, de 7,5 cm de llargada i uns pocs mm de gruix, amb les ganyes i les escates representades per fines incisions, aparegué a la Ciutadella de Roses en un context datable dins dels segles IV-V dC. No podem assegurar sense dubte que es tracti d’una imatge cristiana, però ens val, si més no, per referir-nos als cristians rosincs d’aquells moments, que ens deixaren sota de l’església del monestir de Santa Maria restes d’una església paleocristiana datable en aquests mateixos segles. D’ella prové una ara de marbre, usada com a material de construcció a Santa Maria, i abans reutilitzada com a suport d’una inscripció del segle X que ressenya la reconstrucció d’aquesta primitiva església.
De la importància de la comunitat cristiana de Roses en parla el fet que, tot i l’existència d’una seu episcopal a Empúries, almenys en els segles VI i VII, s’ha atribuït a Roses la seu episcopal de Rotdon, documentada en els segles IV-V, i que encara avui, com a diòcesi titular (antigues diòcesis ja desaparegudes) manté un bisbe, de caràcter honorífic. El bisbe actual fou nomenat fa tot just dos anys.
Cristians a Roses
Enòcoa amb forma de cap de dona
Una nina grega
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
Urna cinerària de vidre
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Amulet fàl·lic romà
Una joguina ibèrica: un senglar de terracota
Biberó
Pinta d'os per a nina
Fíbula cruciforme
Puntes de fletxa de silex
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Taba de vidre
Dau trucat d'època romana
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona
Col·lecció de segells antics
Amforisc. Els ungüentaris de vidre, peces exòtiques de l’antiguitat.
Fitxa de joc romana
Granes
Arpó de banya del paleolític superior
Impressions sobre escaiola de pedres entallades
