Al cap de vuit dies del naixement, els nens romans nascuts lliures rebien de son pare, a més del nom, una bulla, un penjoll format per dues plaques de metall còncaves unides per les vores, que es portava generalment penjat al coll. Segons l’estatus social o el nivell econòmic de la família, podien ser d’or, de plata, de bronze, fins i tot de cuir o un simple nus en un cordó. Distintius de la infantesa i alhora amulets de protecció, les bullae acompanyaven el noi fins que arribava a l’edat adulta. Una peça de vestit era també pròpia dels nois lliures: la toga praetexta: blanca, amb un rivet de color porpra a la vora, com la toga dels magistrats.
El pas de la infantesa a l’edat adulta i, en conseqüència, a la vida pública dels nois lliures tenia lloc al voltant dels 16 anys i se simbolitzava amb un ritual consistent, entre altres ritus, a desprendre’s de la bulla i oferir-la en el larari familiar, juntament amb les joguines. La toga praetexta era substituïda per la toga virilis, totalment blanca, anomenada també libera o pura. Aquest ritual tenia lloc el 16 de març, dia de les Liberalia, festa dedicada a Bacus.
El noi deixava la infantesa per esdevenir adult, ciutadà romà, ja capacitat per dedicar-se a les activitats cíviques i militars que pertocaven a un ciutadà.
Les bullae que us presentem provenen d’Empúries, són de bronze i, mancades de context, es poden datar entre els segles I i II dC. Obtingudes de l’espoli d’alguna de les necròpolis romanes de la ciutat, ens diuen que els infants a qui pertanyien no van arribar a l’edat adulta. En morir van ser incinerats i les bullae respectives els acompanyaren a la tomba. Aquests dos infants emporitans no van arribar a fer-se grans...
Fer-se gran...
De la pedrera al mar: els molins d’Illa Pedrosa
Signaculum del Pla de l’Horta: el nom de les persones
Balsamera de vidre: un punt de sofisticació en el ritual funerari
Pel gener poda l’ametller: un podall ibèric
Timiatèrion, cernos o...
Armes exposades: trofeus de guerra
Alabastre amb escenes dionisíaques
Alabastre: perfum d’Orient per als difunts
Anem a teatre! Llàntia amb representació de màscara teatral
Una tortuga a la tomba
Si no vols perdre l'ovella, posa-li esquella
Bucrani: toros per al sacrifici
Joies per a l'eternitat
Umbó d’escut ibèric
Urna cinerària de plom decorada amb petxines
Càntir nou fa l’aigua fresca: la cantimplora de Tolegassos
Avantbraç amb braçalets
Xiulet d’os romà
L’strigilis. Instrument d’higiene i indici de romanitat
Cristians a Roses
Enòcoa amb forma de cap de dona
Una nina grega
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
Urna cinerària de vidre
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Amulet fàl·lic romà
Una joguina ibèrica: un senglar de terracota
Biberó
Pinta d'os per a nina
Fíbula cruciforme
Puntes de fletxa de silex
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Taba de vidre
Dau trucat d'època romana
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona
Col·lecció de segells antics
Amforisc. Els ungüentaris de vidre, peces exòtiques de l’antiguitat.
Fitxa de joc romana
Granes
Arpó de banya del paleolític superior
Impressions sobre escaiola de pedres entallades
