Al cap de vuit dies del naixement, els nens romans nascuts lliures rebien de son pare, a més del nom, una bulla, un penjoll format per dues plaques de metall còncaves unides per les vores, que es portava generalment penjat al coll. Segons l’estatus social o el nivell econòmic de la família, podien ser d’or, de plata, de bronze, fins i tot de cuir o un simple nus en un cordó. Distintius de la infantesa i alhora amulets de protecció, les bullae acompanyaven el noi fins que arribava a l’edat adulta. Una peça de vestit era també pròpia dels nois lliures: la toga praetexta: blanca, amb un rivet de color porpra a la vora, com la toga dels magistrats.
El pas de la infantesa a l’edat adulta i, en conseqüència, a la vida pública dels nois lliures tenia lloc al voltant dels 16 anys i se simbolitzava amb un ritual consistent, entre altres ritus, a desprendre’s de la bulla i oferir-la en el larari familiar, juntament amb les joguines. La toga praetexta era substituïda per la toga virilis, totalment blanca, anomenada també libera o pura. Aquest ritual tenia lloc el 16 de març, dia de les Liberalia, festa dedicada a Bacus.
El noi deixava la infantesa per esdevenir adult, ciutadà romà, ja capacitat per dedicar-se a les activitats cíviques i militars que pertocaven a un ciutadà.
Les bullae que us presentem provenen d’Empúries, són de bronze i, mancades de context, es poden datar entre els segles I i II dC. Obtingudes de l’espoli d’alguna de les necròpolis romanes de la ciutat, ens diuen que els infants a qui pertanyien no van arribar a l’edat adulta. En morir van ser incinerats i les bullae respectives els acompanyaren a la tomba. Aquests dos infants emporitans no van arribar a fer-se grans...
Fer-se gran...
De la pedrera al mar: els molins d’Illa Pedrosa
Signaculum del Pla de l’Horta: el nom de les persones
Balsamera de vidre: un punt de sofisticació en el ritual funerari
Pel gener poda l’ametller: un podall ibèric
Timiatèrion, cernos o...
Armes exposades: trofeus de guerra
Alabastre amb escenes dionisíaques
Alabastre: perfum d’Orient per als difunts
Anem a teatre! Llàntia amb representació de màscara teatral
Una tortuga a la tomba
Si no vols perdre l'ovella, posa-li esquella
Urna cinerària de plom decorada amb petxines
Càntir nou fa l’aigua fresca: la cantimplora de Tolegassos
Avantbraç amb braçalets
Enòcoa amb forma de cap de dona
Una nina grega
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada