La nina que avui us presentem és una de les quatre que provenen de les necròpolis gregues d’Empúries, dues de les quals es conserven en el nostre museu. És de terracota i fa uns 12,5 cm d’alçada. Els seus trets facials i corporals no estan remarcats, tot i que en almenys un cas, una nina coríntia conservada en el Metropolitan Museum of Art de Nova York, mostrava les faccions, el pentinat i el vestit pintats. Correspon a un model àmpliament difós entre els segles VI i IV aC per tot l’àmbit hel·lènic.
De la mateixa manera que passava amb el petit biberó de ceràmica que us presentàvem temps enrere, aquests nines, que a cop d’ull no dubtaríem a considerar joguines, amaguen una problemàtica més complexa. Tot i que alguns biberons conservaven traces de llet, detectades en analítiques, alguns arqueòlegs els consideren més com a símbol d’estatus d’infant que com a objectes funcionals. Amb les nines passa quelcom semblant.
També representades en esteles, les nines sempre estan associades a nenes o noies. Les nines gregues tenen un origen religiós. Més que no pas joguines, són ofrenes als déus. Es consideraven el símbol, la representació de la dona que arribaria a ser la nena a la qual pertanyien. Se n’han trobat moltes en santuaris, menys en tombes infantils i encara menys en àmbits domèstics. En arribar a l’edat núbil, les nenes oferien les nines a Hera, Afrodita o Àrtemis. Per això n’hi ha tantes en aquests entorns religiosos. Quant a les que acompanyaven la nena o la noia a la tomba, indiquen que hauria mort abans de l’edat núbil, però mantenien el mateix simbolisme.
