Entre 1959 i 1970 tingué lloc l’excavació d’un petit vaixell romà de cabotatge enfonsat a tocar d’Illa Pedrosa (Torroella de Montgrí, Baix Empordà). Aquesta excavació, realitzada per Federico Foerster Laures, pioner de l’arqueologia subaquàtica a casa nostra, sota la direcció de Miquel Oliva, va ser la primera feta de forma metòdica a la costa catalana: documentació detallada de les tasques, planimetria, estudi per experts dels diversos materials i, finalment, publicació preliminar el 1975.
El carregament del vaixell estava format per més de 300 vasos de ceràmica de vernís negre (Campaniana A, llevat de dues o tres peces de Campaniana B), diverses àmfores i, cas excepcional, 130 pedres de molí, que formaven almenys una setantena de molins rotatoris manuals complets. Hi hem d’afegir unes quantes monedes i altres objectes propis de la tripulació. El conjunt ha estat datat amb força precisió entre els anys 140 i 130 aC.
Els molins rotatoris manuals estaven formats per dues peces circulars i de secció troncocònica, convexa una i còncava l’altra, que encaixaven entre elles: una, la inferior, fixa, anomenada meta i la superior que, encaixada a l’altra amb un eix de fusta, girava per moldre, anomenada catillus. El catillus presenta un orifici central que servia alhora per encaixar-la amb la meta i abocar el gra que es molia i els forats on es fixava el mànec que permetia fer-lo girar. La meta, en canvi, nomes presenta l’orifici central d’encaix de l’eix. Els molins d’Illa Pedrosa fan entre 32, 5 i 37 cm de diàmetre i pesen entre 20,5 i 22 kg.
Les anàlisi petrològiques han determinat que la pedra dels molins procedia de les pedreres properes a Ullastret, segurament de la dels Clots de Sant Julià, a Peratallada. D’allà, un cop fabricats, degueren ser traslladats a Empúries, on foren carregats en el vaixell, que sortí del port emporità en direcció sud, cap a un destí al qual no arribà.
De la pedrera al mar: els molins d’Illa Pedrosa
Signaculum del Pla de l’Horta: el nom de les persones
Balsamera de vidre: un punt de sofisticació en el ritual funerari
Pel gener poda l’ametller: un podall ibèric
Timiatèrion, cernos o...
Armes exposades: trofeus de guerra
Alabastre amb escenes dionisíaques
Alabastre: perfum d’Orient per als difunts
Anem a teatre! Llàntia amb representació de màscara teatral
Una tortuga a la tomba
Si no vols perdre l'ovella, posa-li esquella
Bucrani: toros per al sacrifici
Joies per a l'eternitat
Umbó d’escut ibèric
Urna cinerària de plom decorada amb petxines
Càntir nou fa l’aigua fresca: la cantimplora de Tolegassos
Avantbraç amb braçalets
Xiulet d’os romà
L’strigilis. Instrument d’higiene i indici de romanitat
Cristians a Roses
Enòcoa amb forma de cap de dona
Una nina grega
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
Urna cinerària de vidre
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Amulet fàl·lic romà
Una joguina ibèrica: un senglar de terracota
Biberó
Pinta d'os per a nina
Fíbula cruciforme
Puntes de fletxa de silex
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Taba de vidre
Dau trucat d'època romana
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona
Col·lecció de segells antics
Amforisc. Els ungüentaris de vidre, peces exòtiques de l’antiguitat.
Fitxa de joc romana
Granes
Arpó de banya del paleolític superior
Impressions sobre escaiola de pedres entallades
