Recentment hem tingut l’ocasió de revisar l’estat de conservació del primer dels cranis enclavats identificat a Catalunya, que constata com alguns pobles ibers exposaven els caps tallats dels enemics a les portes d’entrada als poblats o edificis importants. Recuperat el 1909 a l’exterior de la muralla del poblat iber de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet), correspon a un adult femení d’entre 30 i 40 anys d’edat, i es conserva al MAC-Barcelona. Efectivament és de les poques restes humanes existents a Catalunya i a les que es sumen les restes localitzades al Puig de Sant Andreu d’Ullastret (Baix Empordà) i, la més recent, al conjunt d’Olèrdola (Alt Penedès).
El crani, vas ser objecte d’antigues restauracions de les que es té poca documentació, i per això es feia necessària una acurada inspecció i potencial intervenció per aturar o corregir possibles processos de deterior. En general l’estat de conservació era bo, però calia revisar les distintes sutures cranials, i fissures i fractures que afectaven el crani sobretot a la zona frontal. Una de les accions que ha merescut especial atenció ha estat la renovació dels antics adhesius, atès que amb el pas del temps havien envellit, esgrogueït i perdut adherència. A les sutures cranials, s’ha decidit injectar una resina acrílica, de fàcil aplicació per injecció, estable i fàcilment reversible.
