Aquest mes d’abril la Marina Duarte (estudiant de la UB- Grau de Conservació i Restauració de Béns Culturals) està fent les pràctiques al laboratori, i entre d’altres aspectes està familiaritzant-se amb la dificultat d’intervenir sobre objectes restaurats en una intervenció anterior, amb poca documentació del que se’ls va fer i els productes que es van aplicar, i amb criteris que no correspondrien exactament amb els que apliquem en l’actualitat. Tot un repte. Benvinguda!
Sovint la disciplina de la conservació-restauració es basa en aplicar processos que permetin la conservació, és a dir, tasques que ajudin a preservar i mantenir l'objecte de manera estable, aplicant el criteri de mínima intervenció i de reversibilitat dels productes emprats. Aquests criteris, junt amb d'altres, són les bases dels processos de conservació actuals i han anat canviat al llarg dels anys.
És comú que aquestes tasques de conservació que s’apliquen al laboratori vagin lligades a estudis i recerca, enlloc de l'exhibició al públic, en aquests casos és necessari mantenir la peça ben conservada sense alterar els seu aspecte, amb l’objectiu principal de preparar la peça per el seu estudi.
Aquest és el cas, d’uns cranis que havien estat restaurats, possiblement als anys '40, i que per tal de realitzar un bon estudi s’està eliminant la restauració antiga. La Marina està desenganxant els fragments units amb adhesiu i està enretirat les reintegracions de les parts mancants i les fractures fetes amb ceres; i així poder realitzar una nova neteja i millorar-ne la unió, que permeti l’estudi més aprofundit. També efectuarà la retirada de siglats i anotacions amb llapis de la superfície. Des del laboratori s’optarà per una adhesió més curosa i reversible, i amb l'ajuda d'una especialista en antropologia, s’efectuarà la unió dels fragments.
