El treball amb objectes arqueològics metàl·lics. (juliol 2018)




Els objectes arqueològics de naturalesa metàl·lica presenten un estat de degradació força complex i és tasca del conservador/a- restaurador/a identificar els processos d’alteració que l’afecten per tal de proposar la intervenció de restauració. Generalment de visu podem detectar alguns fenòmens que l’afecten: com deformacions, augments de volum, exfoliacions, fissures, cavernes, entre d’altres, o inclús identificar alguns productes de corrosió propis del metall amb que està fet l’objecte. Però d’altres vegades no resulta tan obvi o comporten confusió. Així doncs, en aquest procés de coneixement i diagnosis, en algunes ocasions cal recórrer a tècniques d’anàlisis i caracterització que ens permeti identificar, des d’una vesant científica i multidisciplinària, el material que composa l’objecte arqueològic i diagnosticar-ne les alteracions.

En la intervenció de conservació que havíem de plantejar sobre una esquella del jaciment del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter) ens trobàvem amb aquest supòsit. Un primer examen visual assenyalava que l’objecte presentava alteracions pròpies del ferro i de bronze, però requeríem d’un estudi més profund per confirmar que efectivament estava manufacturat amb dos metalls; de ser cert es plantejaria un repte diferent i caldria afegir la complexitat d’un efecte galvànic.

La conservadora restauradora Cristina García Jiménez acaba de presentar el seu Treball de Final de Grau,  Estudis metal·logràfics de dos esquellots d'època romana procedents dels jaciments arqueològics d'Ermedàs (Pla de l'Estany) i del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter), del que n’ha estat tutora la professora Júlia Chinchilla i cotutor el professor Jose Luís Prada de l’ESCRBCC. L’estudi arqueometal·lúrgic que ha efectuat ens ha permès identificar clarament la presència dels dos metalls en el procés de fabricació de l’esquella i també ens ha aportat una major informació sobre el seu estat de conservació actual i l’abast de les alteracions que l’afecten.