A les necròpolis gregues dels segles VI i V aC situades entre Rodes i Sicília no és estrany trobar-hi tombes que contenen, entre altres ofrenes, figuretes de terracota que representen animals. Els més freqüents són els ocells, seguits per garrins, bocs i tortugues. Ara bé, la representació d’aquests animals varia segons les regions, com també la seva presència, indistinta, en tombes d’adults, de joves o d’infants, quan s’han pogut determinar edat i sexe, i la quantitat en què hi són presents. Sovint han estat identificats simplement com a joguines, però la cosa és més complexa. Si bé les figuretes d’animals són més abundoses a les tombes infantils, només un terç de les documentades en contenen; per aquest ordre: ocell, tortuga, garrí, boc, pollastre, lleó, gos i cavall. A les tombes de joves hi dominen pollastre, ocell i lleó, mentre que a les d’adults, garrí, ocell i ase.
La nostra tortuga ingressà en el museu el 1895 o 1896, provinent del saqueig de les necròpolis emporitanes. Feta a motlle, es data entre els segles VI i V aC. Revisem les terracotes animals procedents de les necròpolis gregues emporitanes d’aquest període: l’anomenada “Tomba Cazurro” contenia un ocell, una tortuga i un gall; la inhumació Martí 77 un garrí o senglar; la inhumació Bonjoan 43 dues tortugues i un garrí o senglar; la inhumació Bonjoan 69 un ocell. Fora de context, en el nostre museu, a més de la tortuga que presentem, en tenim dues més, dos ocells i un boc.
Amb aquesta variabilitat, quin significat tenien aquestes ofrenes? Sembla que les figuretes animals podrien evocar el cicle de la vida que, especialment infants i joves no haurien pogut completar: així, l’ocell podia representar la joventut, mentre que bocs i tortugues estarien associats a la idea de fecunditat. Però encara ens manquen moltes dades i moltes anàlisis per poder, des la mentalitat dels antics grecs, entrar en el misteri de la mort i en els rituals que l’acompanyaven.
Una tortuga a la tomba
Si no vols perdre l'ovella, posa-li esquella
Bucrani: toros per al sacrifici
Joies per a l'eternitat
Umbó d’escut ibèric
Urna cinerària de plom decorada amb petxines
Càntir nou fa l’aigua fresca: la cantimplora de Tolegassos
Avantbraç amb braçalets
Xiulet d’os romà
L’strigilis. Instrument d’higiene i indici de romanitat
Cristians a Roses
Enòcoa amb forma de cap de dona
Una nina grega
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
Urna cinerària de vidre
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Amulet fàl·lic romà
Una joguina ibèrica: un senglar de terracota
Biberó
Pinta d'os per a nina
Fíbula cruciforme
Puntes de fletxa de silex
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Taba de vidre
Dau trucat d'època romana
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona
Col·lecció de segells antics
Amforisc. Els ungüentaris de vidre, peces exòtiques de l’antiguitat.
Fitxa de joc romana
Granes
Arpó de banya del paleolític superior
Impressions sobre escaiola de pedres entallades
