L’estiu de 1947, en excavar un pou prop de l’antic estany de Camallera (Saus, Camallera i Llampaies, Alt Empordà) aparegueren el que semblaven restes molt malmeses de tombes d’incineració. En construir-se la caseta per als motors, n’aparegueren d’altres, entre les quals una que contenia armes de bronze i ferro. Es pogueren recollir uns quants fragments de ceràmica feta a mà, decorada amb acanalats, una espasa d’antenes, amortitzada i enrotllada, una virolla de llança, un fragment de ganivet i algun altre fragment de ferro, una punta de llança i una sageta de bronze. Si, tal com sembla, tots aquests elements formaven part de la mateixa tomba, ens trobaríem davant d’allò que a la bibliografia arqueològica s’anomena “tomba de guerrer”. La cronologia del conjunt se situa a la primera edat del Ferro, o Ferro I, entre els segles VII i VI aC.
L’objecte més destacable del conjunt és l’espasa d’antenes. Espases i punyals d’antenes s’anomenen així per la forma peculiar de l’extrem de l’empunyadura: una barra de metall, ferro en aquest cas, doblegada en forma de mitja lluna. L’espasa de Camallera té la fulla, de doble tall, de 85 cm de llarg i 4 d’ample.
Quan el propietari de l’espasa moria i era incinerat, la seva arma distintiva era amortitzada, doblegant-la a la forja com a Camallera, o bé escalfant-la i perforant-la amb un clau, de manera que no pogués ser reutilitzada i, juntament amb altres armes i objectes, l’acompanyava a la tomba.
L’espasa d’antenes de Camallera no és una peça única a les nostres comarques. En tenim altres exemplars a la necròpolis del Pla de Gibrella (Capsec, la Vall de Bianya, a la Garrotxa) i Empúries, mentre que a la necròpolis del castell de Peralada (Alt Empordà) hi aparegueren dos punyals d’antenes.
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Amulet fàl·lic romà
Una joguina ibèrica: un senglar de terracota
Biberó
Pinta d'os per a nina
Fíbula cruciforme
Puntes de fletxa de silex
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Taba de vidre
Dau trucat d'època romana
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona
Col·lecció de segells antics
Amforisc. Els ungüentaris de vidre, peces exòtiques de l’antiguitat.
Fitxa de joc romana
Granes
Arpó de banya del paleolític superior
Impressions sobre escaiola de pedres entallades
