L’estiu de 1947, en excavar un pou prop de l’antic estany de Camallera (Saus, Camallera i Llampaies, Alt Empordà) aparegueren el que semblaven restes molt malmeses de tombes d’incineració. En construir-se la caseta per als motors, n’aparegueren d’altres, entre les quals una que contenia armes de bronze i ferro. Es pogueren recollir uns quants fragments de ceràmica feta a mà, decorada amb acanalats, una espasa d’antenes, amortitzada i enrotllada, una virolla de llança, un fragment de ganivet i algun altre fragment de ferro, una punta de llança i una sageta de bronze. Si, tal com sembla, tots aquests elements formaven part de la mateixa tomba, ens trobaríem davant d’allò que a la bibliografia arqueològica s’anomena “tomba de guerrer”. La cronologia del conjunt se situa a la primera edat del Ferro, o Ferro I, entre els segles VII i VI aC.
L’objecte més destacable del conjunt és l’espasa d’antenes. Espases i punyals d’antenes s’anomenen així per la forma peculiar de l’extrem de l’empunyadura: una barra de metall, ferro en aquest cas, doblegada en forma de mitja lluna. L’espasa de Camallera té la fulla, de doble tall, de 85 cm de llarg i 4 d’ample.
Quan el propietari de l’espasa moria i era incinerat, la seva arma distintiva era amortitzada, doblegant-la a la forja com a Camallera, o bé escalfant-la i perforant-la amb un clau, de manera que no pogués ser reutilitzada i, juntament amb altres armes i objectes, l’acompanyava a la tomba.
L’espasa d’antenes de Camallera no és una peça única a les nostres comarques. En tenim altres exemplars a la necròpolis del Pla de Gibrella (Capsec, la Vall de Bianya, a la Garrotxa) i Empúries, mentre que a la necròpolis del castell de Peralada (Alt Empordà) hi aparegueren dos punyals d’antenes.
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada