Puntes de fletxa de sílex

El mes d’agost de 1973, les obres de construcció del tram de l’autopista entre Girona i Figueres deixaren al descobert ossos humans, fragments de ceràmica i objectes de sílex a l’anomenat Camp d’en Galí, a Vilaür. Una petita excavació d’urgència va completar la documentació de la troballa.

Un crani gairebé sencer, set puntes de fletxa, un ganivet i un fragment d’un altre, tot de sílex, dos vasos ceràmics i una petita destral de serpentina posaren de manifest que les obres havien malmès un enterrament del tipus dels anomenats “sepulcres de fossa”, que a Catalunya són característics del Neolític mitjà, datat del 3500-2500 aC. L’estructura de la tomba s’havia perdut, però es va poder recuperar part de l’individu enterrat i la pràctica totalitat de les ofrenes que l’acompanyaven.

Aquestes puntes de fletxa són del tipus anomenat “d’aletes i peduncle” i presenten una acurada tècnica de talla que dona com a resultat uns objectes no només molt eficients quant a la funció que han de complir, sinó també d’una gran bellesa.

Les grans obres públiques actuals ens han acostumat a veure equips d’arqueòlegs seguint les obres i precedint-les en excavacions preventives que garanteixen la documentació dels jaciments que seran destruïts. El 1973, però, un reduidíssim nombre de persones va documentar  el gran tall de terra provocat per l’obra de l’autopista.

La malmesa fossa del Camp d’en Galí de Vilaür té, doncs, el seu lloc a la petita història de l’arqueologia gironina. La campanya de l’autopista de 1973-1974 fou la primera de seguiment exhaustiu d’una gran obra pública a casa nostra.

Peces