Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)

A vegades, un descobriment accidental suposa l’inici del coneixement d’un món fins aleshores amagat i obre noves perspectives a la recerca arqueològica. Això és el que va passar el juliol de 1981 a Fonteta. En el marge d’una bassa d’extracció d’argila, una esllavissada va deixar a la vista  part d’un vas de ceràmica feta a mà i alguns fragments d’ossos humans. Una acurada excavació va permetre identificar una tomba individual ubicada en una escletxa de la roca,  amb un aixovar funerari format per diversos vasos ceràmics, uns amb nanses tubulars i altres amb decoració incisa, objectes d’os i lítics. La peça més destacada era la cassola que avui presentem, amb una vora plana reentrant, quatre nanses en forma de tub i un vessador sota la vora. A l’interior s’hi havien conservat llavors de figa carbonitzades.

La tomba fou datada en el neolític mitjà. Però hi havia quelcom totalment diferent dels aixovars dels sepulcres de fossa característics d’aquest període a casa nostra: les nanses tubulars són l’element distintiu de l’anomenat grup Montboló, aleshores tot just identificat a la Catalunya Nord i les ceràmiques amb decoració incisa caracteritzaven la cultura Chassey, del neolític mitjà francès. Aquesta combinació d’elements nordpirinencs Montboló-Chassey era identificada per primera vegada al sud del Pirineu. La tomba de la Bassa era, en el moment del seu descobriment, un jaciment únic.

Avui, tant a nord com a sud del Pirineu català tenim ben identificada la coexistència de ceràmiques Montboló i Chassey en hàbitats a l’aire lliure, en coves sepulcrals i en necròpolis i caracteritza els darrers moments del neolític mitjà inicial, que es data entre 4500 i 3900 aC.

I a casa nostra, tot va començar un dia de l’estiu de 1981 a Fonteta.

Peces