L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer




L’estiu de 1947, en excavar un pou prop de l’antic estany de Camallera (Saus, Camallera i Llampaies, Alt Empordà) aparegueren el que semblaven restes molt malmeses de tombes d’incineració. En construir-se la caseta per als motors, n’aparegueren d’altres, entre les quals una que contenia armes de bronze i ferro. Es pogueren recollir uns quants fragments de ceràmica feta a mà, decorada amb acanalats, una espasa d’antenes, amortitzada i enrotllada, una virolla de llança, un fragment de ganivet i algun altre fragment de ferro, una punta de llança i una sageta de bronze. Si, tal com sembla, tots aquests elements formaven part de la mateixa tomba, ens trobaríem davant d’allò que a la bibliografia arqueològica s’anomena “tomba de guerrer”. La cronologia del conjunt se situa a la primera edat del Ferro, o Ferro I,  entre els segles VII i VI aC.

L’objecte més destacable del conjunt és l’espasa d’antenes. Espases i punyals d’antenes s’anomenen així per la forma peculiar de l’extrem de l’empunyadura: una barra de metall, ferro en aquest cas, doblegada en forma de mitja lluna. L’espasa de Camallera té la fulla, de doble tall, de 85 cm de llarg i 4 d’ample.

Quan el propietari de l’espasa moria i era incinerat, la seva arma distintiva era amortitzada, doblegant-la a la forja com a Camallera, o bé escalfant-la i perforant-la amb un clau, de manera que no pogués ser reutilitzada i, juntament amb altres armes i objectes, l’acompanyava a la tomba.

L’espasa d’antenes de Camallera no és una peça única a les nostres comarques. En tenim altres exemplars a la necròpolis del Pla de Gibrella (Capsec, la Vall de Bianya, a la Garrotxa) i Empúries, mentre que a la necròpolis del castell de Peralada (Alt Empordà)  hi aparegueren dos punyals d’antenes.