El mes passat dèiem que els alabastres d’alabastre, d’origen egipci o oriental, foren imitats en altres materials (ceràmica, vidre modelat sobre nucli...). També dèiem que els alabastres de ceràmica, de Corint o Atenes, constituïen el suport d’una riquíssima decoració, que podia fer tant o més atractiu el contenidor que el contingut (ungüents o olis perfumats, destinats als difunts). Avui us en presentem una mostra: un alabastre àtic, de ceràmica, decorat amb figures negres, atribuït al pintor de Haimon, actiu dins de la primera meitat del segle V aC. Prové d’alguna de les tombes saquejades de les necròpolis gregues d’Empúries.
Manté l‘aspecte piriforme dels alabastres orientals, amb un coll curt rematat pel característic llavi pla, en forma de bolet. Fins i tot conserva, a la part alta, els dos mugrons a manera de petites nanses. Forma i dimensions (uns 16 cm d’alçada) s’ajusten perfectament als models orientals.
Llavi, coll i base negres, amb bandes negres alternant amb bandes reservades, emmarquen dos frisos decoratius, separats per una zona central amb motiu escaquejat de quadrats i punts.
El fris superior mostra Dionís coronat i assegut en un tamboret. La resta està ocupada per sàtirs ballant, àmfores, vasos i raïms.
El fris inferior mostra una mènade asseguda i a cada costat una altra mènade i un sàtir ballant. En els espais lliures i al fons, garlandes de flors.
Aquestes escenes que, recordem-ho, acompanyaven la persona difunta, ens transporten als antics himnes homèrics dedicats a Dionís:
Sigue’ns propici, cabrot, amant bojal de les dones,
que els nostres cants per tu els encetem i cloem els poetes! (Himne I)
Salut, oh déu de la vella verema, tu, Dionisos!
Dóna’ns d’arribar joiosos als temps que s’atansen
i a molts més encara al llarg de nombroses anyades! (Himne XXVI)
(Versió de Manuel Balasch, Himnes homèrics, Barcelona, Llibres del Mall, 1974)
Alabastre amb escenes dionisíaques
Alabastre: perfum d’Orient per als difunts
Anem a teatre! Llàntia amb representació de màscara teatral
L’strigilis. Instrument d’higiene i indici de romanitat
Cristians a Roses
Enòcoa amb forma de cap de dona
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana