Alabastre: perfum d’Orient per als difunts

A les tombes gregues emporitanes, tant d’incineració com d’inhumació, unes de les ofrenes més abundants són els recipients destinats a contenir ungüents i olis perfumats: de tipologia molt variada (alabastres, lècits, aríbals, amforiscs, ungüentaris...), de diversitat de matèries (faiança, ceràmica, vidre modelat sobre nucli, pedra...), de fabricació local o d’importació. Ofrenes als difunts, part del ritual funerari i, també, distintiu de classe o de posició social de la persona difunta i de la seva família. Aquests envasos, sovint d’una gran bellesa, ens fan oblidar que només són això, envasos, i que el que realment importava era llur contingut. Quan arribaven per via comercial, d’Egipte, d’Atenes, de Corint, possiblement venien ja plens.

Avui us presentem un alabastre, fet d’alabastre, i procedent del Mediterrani oriental, segurament d’Egipte, amb una cronologia molt àmplia, entre els segles VII i IV aC. Mostra una de les formes més corrents d’aquests tipus de vasos: cos allargassat, piriforme, amb un parell de petits mugrons i llavi pla. En aquest cas, està format per dues peces, el cos i el llavi, de forma de tap, que encaixen perfectament. El terme alabastre fa referència al tipus de vas i no només a la matèria. Hi ha alabastres de vidre, de ceràmica...

A les col·leccions emporitanes del nostre museu comptem amb 14 alabastres com aquest, de procedència oriental, de tipologia variada i fets d’alabastre o d’una roca semblant.

Aquests vasos de pedra d’origen egipci o oriental tingueren una àmplia difusió i foren imitats en vidre modelat i en ceràmica, més econòmica. Pensem en els alabastres corintis o en els atenencs de figures negres, suports d’una riquíssima i variada decoració, però també en els molt més modestos, de pasta clara massaliota, sense decoració, com els trobats a la necròpolis de Sainte-Barbre, a Marsella.

Peces